Què és harmoniós i adient i què és exagerat i desborda els límits del que considerem “bon gust”? Aquesta proposta qüestiona els límits del que veiem adient i aposta per un desbordament físic i estètic en temps de contenció i austeritat.

El projecte Desbordes, que va obtenir una de les beques “Premis Barcelona 2020”, indaga en la necessitat humana d’evadir-se i en la producció d’identitats alternes com a via de fugida dels límits quotidians i de la condició de buit humà. Mitjançant l’excés, l’artificialitat i la indulgència, els seus personatges xoquen amb una realitat que no poden contenir, en una cerca constant de fantasia i irrealitat.

Amaranta Velarde aposta per aquest excés en una proposta en la qual la parella d’intèrprets (la mateixa Velarde i el ballarí Guillem Jiménez) adopten una estètica kitsch que fa pensar en el moviment New Romantic dels anys vuitanta. És la manera en què les creadores d’aquest espectacle reivindiquen el camp, considerat com l’amor per l’artifici i l’exageració que, en ser percebut amb la distància que imposa el temps, mostra davant els nostres ulls les essències més autèntiques i menys banals dels objectes i les persones.

Així, a Desbordes, s’entrecreua aquesta estètica camp amb una performativitat exagerada i un moviment desbordat, amb la intenció de trencar amb els principis de naturalitat, harmonia i organicitat que imposen els codis de la dansa contemporània i fer aparèixer en escena un llenguatge coreogràfic diferent, que desafiï tant els mateixos principis estètics i els prejudicis de l’artista com els del públic. És un qüestionament de l’estètica imperant en la dansa contemporània que, a més, afegeix un principi d’alteritat que trenca amb la definició del bon gust i l’harmonia.

Amb una creació i interpretació sonora en viu de Juan Cristóbal Saavedra i la implicació, en la mirada externa, de la performer Cris Blanco (també present al Grec 2022 amb Grandissima illussione), Desbordes és un projecte creat per la coreògrafa, ballarina i pedagoga Amaranta Velarde. Es va formar a CODARTS (Universitat de la Dansa de Rotterdam) i va treballar als Països Baixos fins al 2011, quan va tornar a Barcelona i va començar a crear peces coreogràfiques com Lo Natural, Hacia una estética de la buena voluntad, Mix-en-scene (Grec 2017) i Apariciones sonoras (Grec 2020). A més, ha col·laborat amb artistes i col·lectius de creadors com l’esmentada Cris Blanco, El Conde de Torrefiel (que porten al Grec 2022 Una imagen interior) i la coreògrafa polonesa Ola Maciejewska. Del 2013 al 2016, a més, va formar part del col·lectiu ARTAS de La Poderosa.

Una coproducció del Grec 2022 Festival de Barcelona i el Mercat de les Flors.

Amb el suport del Centro Coreográfico Canal, La Caldera, La Poderosa i les beques “Premis Barcelona 2020”.